ADAME SÁNCHEZ, CONSOLACIÓN / CAPLLIURE GINER, EVA Mª / LEÓN LLORENTE, CONSUELO
El teletreball és una modalitat laboral alternativa a la convencional que ha estat possible gràcies a les millores tecnològiques, laugment de lús de les TIC, i un enfocament de gestió que aposta per la flexibilitat respecte al lloc on sexerceix lactivitat laboral. Al març de 2020, Espanya va entrar en una etapa de confinament, deguda a laparició de la COVID-19 de manera que nombroses llars van passar a ser lespai de treball que, a més, coexistia amb altres activitats com leducació, la cura de la llar i loci. En aquest document es presenta un estudi realitzat sobre una mostra de sis-centes persones enquestades que han estat teletreballant durant aquest període. Shi analitzen les seues característiques sociodemogràfiques i un conjunt de factors associats amb lèxit del teletreball agrupats en variables dependents del treballador, de lentorn i de lempresa. Totes les anàlisis shan realitzat tenint en compte una perspectiva de gènere. Els principals resultats mostren que el gènere no sembla ser una variable estrictament rellevant. Daltra banda, hem trobat el següent perfil de les persones que han estat teletreballant durant el confinament: solen tenir entre 26 i 45 anys, amb estudis superiors com a mínim i ocupen llocs qualificats o de nivell intermedi. Quant a les característiques personals, mostren una actitud oberta al canvi, perceben que han sigut bastant eficaços i consideren la seua dedicació un factor clau en aquesta situació, encara que admeten que els ha costat distanciar-se del treball. Les llars-tipus estaven compostes per tres o quatre persones, incloent els fills. Han disposat despai propi i de múltiples dispositius electrònics per a realitzar lactivitat laboral. Finalment, els individus afirmen haver rebut suport de les seues empreses, però no tant equipament o recursos físics com suport emocional. Al final del document es plantegen futures investigacions on saprofundirà en les troballes obtingudes.
