ESTEVE ADAM
El Jardí Botànic acull Terres i temps, una evocadora mostra pictòrica del valencià Josep Esteve Adam que ampliarà l'horitzó de lEstufa freda i l'Hort de Tramoieres fins als camps que envolten el nostre territori més proper.
I és què mirar el paisatge, des de lòptica de lartista plàstic, és un
privilegi. En aquest cas, Josep Esteve Adam, des de la seua perspectiva particular, es mira dos àmbits valencians de gran significació: les terres de la marjal, veïnes a un espai tan emblemàtic com lAlbufera -però que també podrien ser daltres zones daiguamolls valencians-, i les terres de linterior, seques i dures. Tots dos ecosistemes són canviants, són testimonis muts del pas del temps, però vius.
Esteve Adam, amb Terres i temps (Terres de país i Variacions de temps) presenta un aplec de pintures que van des de lapunt quasi fotogràfic a lobra de gran format. Evidencien, amb això, el mestratge de lautor sobre un medi que domina perfectament i que, si és així, és perquè ell mateix se sent atrapat en aquella delícia que significa poder plasmar el paisatge dun món que sobri al davant dun mateix i que sens presenta quasi infinit i, en alguns aspectes, vertaderament intangible.
