CORBERA, JORDI / GÜEMES HERAS, JAIME / PUCHE, CARLES
Els jardins botànics trenquen en el segle XV el concepte clàssic de la jardineria ja que la seua creació sorgeix amb la idea d'ensenyar, de mostrar una part del món vegetal que en aquella època era de gran importància: les plantes medicinals. Per això aquests jardins no són complement de palaus o de mansions, naixen com a espais amb caràcter propi per a contenir el que es van denominar simples (plantes medicinals). Aquests jardins evolucionarien posteriorment, durant els segles XVIII i XIX cap a jardins arbrats, a l'enriquir-se amb Ies plantes que venien d'ultramar. En el segle XX es van convertir en centres d'investigació i com a tals han sorgit nous jardins, mentre que els que han quedat de segles passats s'han adaptat, de tal manera que en un mateix establiment han unit història i modernitat. Molts d'ells han quedat situats en el centre de les ciutats i de sobte s'han redescobert i s'han convertit en un oasi d'ensomniació en el centre del desert ciutadà. Aquest llibre vol plasmar i donar coneixement dels arbres emblemàtics que existeixen en el Jardí Botànic de la Universitat de Valencià, tant propis de la zona en què es troba com de diferents zones del món. És un viatge pel planeta per mitjà de la descripció dels seus arbres per fer-nos gaudir i comprendre millor el món i la seua naturalesa, fent-nos oblidar per uns moments l'agressivitat ciutadana que queda
fora del jardí.
