Gadibus Orta. Mujeres Romanas en la Provincia de Cádiz

Macián Ferrandis, Julio

Les inscripcions de les pintures gòtiques i renaixentistes tenen un paper fonamental en la gestació, recepció i comprensió de les obres d'art. Tanmateix, la seua particular natura fa que siguen, en la major part de les ocasions, imperceptibles als ulls humans. Es planteja, doncs, la qüestió de quina era la raó de ser dels epígrafs pictòrics. Aquesta monografia parteix dels exe...

Guinot Ferri, Laura

En 1884, després d'àrdues negociacions, l'Estat espanyol va adquirir la biblioteca de la Casa d'Osuna. La col·lecció, constituïda al llarg de generacions i formada per més de 35.000 volums entre impresos i manuscrits, representava un dels patrimonis bibliogràfics més importants del país. Ara bé, els vaivens i les despeses del dotzè duc d'Osuna, Mariano Téllez Girón, feren salta...

Darmänn, Iris

¿Por qué las personas son capaces de ejercer una violencia sádica brutal contra otros seres humanos? ¿Qué elementos de poder, sexuales, coloniales y de género operan en la violencia genocida de la historia? ¿Cuál sería el relato político de ese sadismo? Existe una relación directa y compleja entre el deseo sexual y la violencia colonial, el Holocausto y el sadismo de las socied...

Fernández Galeano, Javier

Esta obra pionera e imprescindible -que indudablemente se convertirá en referente- permite comprender la persecución que, en España, y más concretamente en la Comunitat Valenciana y Murcia, sufrieron todas aquellas personas que no se adecuaban a las normas de virilidad y comportamiento sexual que impuso el nacionalcatolicismo. Por primera vez, el historiador Javier Fernández Ga...

Darmänn, Iris

Una parte destacada del canon de la filosofía occidental ha defendido la esclavitud, o sea, la forma más brutal de dominación, probablemente porque, con excepciones, quienes gozan de prestigio en la historia del pensamiento son hombres ricos y violentos. La lista arranca en la Antigüedad y acaba en los hornos crematorios nazis, pasando, entre otros lugares, por las plantaciones...

Vvaa

Alfons, conegut com el Magnànim, accedí al tron en 1416, quan a penes tenia 19 anys, i en l'abril de 1417 convocà per primera vegada les Corts a la Seu de València per jurar les lleis dels valencians, com era preceptiu a l'inici d'un nou regnat, i demanar subsidis per recuperar el patrimoni reial alienat pels seus avantpassats. En contrapartida, els estaments convocats esperave...