El número 123 de Mètode explora les connexions entre la ciència i el nacionalsocialisme en un context
actual en el qual ressorgeix el discurs xenòfob i autoritari. Sota la coordinació de Pedro Jesús Teruel,
professor titular del Departament de Filosofia de la Universitat de València, el monogràfic central
reflexiona sobre com es van instrumentalitzar teories científiques, com l'evolució de Darwin, al servei
d'una ideologia pseudocientífica de la raça. A més, s'analitza el paper de figures clau i les fonts literàries
que van alimentar la doctrina nazi.
El monogràfic compta amb col·laboracions dOthmar Plöckinger, Barbara Zehnpfennig i Herlinde Pauer-
Studer, a més de les obres d'artístiques de Rebeca Plana i Rubén Tortosa, que reflecteixen les tensions
ideològiques, la violència i les pretensions de puresa que van definir el nazisme. A més dels articles
relacionats amb la ciència i el nazisme, el número 123 de Mètode explora altres continguts de gran
rellevància en el panorama científic. Reflexionem sobre la intel·ligència artificial i el sentit comú,
analitzem la situació actual de les revistes diamant, descobrim les certeses i incerteses de l'energia
eòlica a Espanya i recuperem un document que explica «l'efecte Matilda» sobre els prejuís per a
reconèixer els assoliments de les dones científiques. També viatgem al passat amb un article que
reivindica el llegat de Carlos Pau Español i la seua manera d'entendre la botànica, i oferim un reportatge
de Josep Ramon Nebot i Cerdà sobre el Viatge al país de lajgal.
Per a finalitzar, trobarem com sempre les seccions habituals amb la col·laboració d'autors com Xurxo
Mariño, Andreu Escrivà, Jordi Solà Coll i Pere Estupinyà.
